I n t r o d u c c i ó
Le Corbusier parlava de l’arquitectura adaptada a una transformació social pròpia de cada època; en el seu cas concret defensava la idea del maquinisme, de la puresa de la forma i la funció com a punt determinant, en un context en què la ciència i la tècnica van patir un gran avenç.
Article: Reflex de la societat del seu temps
D’entre moltes altres acepcions, Le Corbusier va presentar l’arquitectura com a “Reflex de la societat del seu temps”.
Així doncs les inquietuds i necessitats d’un indret i un moment estableixen les directrius per a la configuració de l’espai arquitectònic.
Els grecs construïen els espais de culte al costat mateix de les pedreres de marbre. Els edificis babilònics eren fets d’adob gràcies a l’argila del territori. Tanmateix països establerts en zones àrides s’especialitzaven en l’aprofitament màxim de l’aigua mentres que països humits s’hauran de protegir de les riuades amb dics i dragat de terres.
Tradicionalment l’arquitectura dels pobles ve definida en gran part per la geografia que l’envolta influint en l’aspecte formal, la cultura i pensaments propis fins a crear elements quasi antagònics com són les catedrals gòtiques – LLUM – i les pagodes xineses – OMBRA –.
Amb el pas dels segles aquestes pulsions, s’han hagut de veure sota un òptica cada cop més generalista i global en detriment de zones més localitzades.
Els intercanvis comercials fan que trobem per exemple, als voltants del port de Xangai de principis de segle XX un seguit d’edificis occidentals.
Però és sobretot amb el reeiximent econòmic dels EUA a la dècada del 1950 i l’avenç de les tècniques constructives que provoca l’exportació mundial d’un model únic: el GRATACELS.
L’expansió d’occident a escala global, amb els processos de colonització primer, i l’ascens del món anglosaxó després, han implantat noves i diferents tipologies en terrenys que no necessàriament responen a aquestes.
Actualment havent arribat a la fi d’un temps regit pel neo-lliberalisme, sorgeixen replantejaments sobre la gestió de mercats i recursos des d’un punt de vista més sostenible.
En efecte, les ciutats de gratacels ja no responen a les necessitats pròpies de l’indret; és cert que ofereixen serveis per al comerç internacional i doten de dinamisme a les urbs on es troben. Però essent construïdes amb materials vinguts de fora –amb un cost i manteniment molt cars – constitueixen un element extern que no reflecteix el bagatge cultural de les gents que hi viuen.
A una altra escala hi han construccions que pretenen fondre’s amb el paisatge tal i com establien les avantguardes arquitectòniques del segle XX.
David X. Coderch
Altres Articles :
Anton Alcaraz Rocha
Eric Mut Cuadern
Fusió de valors
Esther Vilà Baños
Plantegem-nos la nova arquitectura
Josep Ninou Carmona
I n t r o d
En aquest sentit, evoquem el que per Le Corbusier era plantejar un nou sistema constructiu a la seva època, un Esprit Nouveau; plantejant un nou Esprit que ve amb la voluntat d’adaptació i de respecte a l’entorn.
I n t r o d u c c i ó
Partint d’aquí, extrapolant-ho a l’actualitat, ens trobem en una societat globalitzada i de pensament mundial; cosa que duu a una preocupació pel planeta. Per això, creiem i plantegem en aquesta web una arquitectura actual amb la sostenibilitat com a punt clau, així com per Le Corbusier va ser el maquinisme; una arquitectura que aprofita de la tradició allò que ens dóna la NATURA, i s’adapta a l’actualitat amb la TECNOLOGIA.
Exposició: CCCB del 23.2.10 al 25.4.10
Al llarg d’aquestes tres dècades, les ciutats i el territori han viscut una sèrie de canvis profunds: transformacions que s’han esdevingut pels processos de creixement, per l’impacte de la globalització i per l’acceleració dels avenços tecnològics.
¡LOCAL, LOCAL!
La ciudad que viene
Opinions
"No todo el mundo quiere ser sostenible, además de la ley, decide el cliente"
Richard Rogers, veure
“El 'Diseño verde' es el futuro en las tendencias de construcción de viviendas y edificios, porque hasta ahora no se ha hecho prácticamente nada”
Luis de Garrido, veure
"La buena arquitectura lleva implícito el ser sostenible"
Eduardo Souto de Moura, veure
“La ciudad son sus habitantes”
Armando Uribe, veure
Projectes relacionats: Rural Studio
Article: Sistemas constructivos de materialidad sustentable
Congrés Internacional: del 28.4.10 al 30.4.10
