Torre Swiss
Arq: Norman Foster
L'emblemàtica torre de Norman Foster és un inconfudnible punt de referència en l'skyline de Londres. La sinuosa composició de la façana és d'una calitat excepcional, i expressa la seva configuració exterior, ademés de diferenciar les diferents parts de l'edifici i definir l'entrada. Aquesta torre és un exercici molt correcte tant a escala de símbol com a escala d'usuari, doncs particpia de la ciutat sent un punt de referència i un bon exemple d'arquitectura, i a la vegada disposa als vianants d'una zona per passejar, un accés digne i volgut, marcat per la pròpia geometria de l'edifici i no sent un afegit.
Unité d'Habitation
Arq: Le Corbusier
Loc: Marsella, França
Aquest complex de formigó armat, consta de 337 apartaments, destinats a gent de classe obrera, està dotat d'una sèrie d'equipaments que el defineixen com a edifici autosuficient, un projecte arquitectònic amb concepcions urbanístiques.
Aquests equipaments inclouen una zona comercial de dues plantes al llarg dels 135 metres de llarg de l'edifici, sales d'actes, restaurants, queviures, terrat jardí, instal·lacions esportives, guarderia, i tot tipus d'espais d'estar i d'oci.
La volumetria i disposició dels apartaments, amb una complexa secció, ressol la correcta ventil·lació d'aquests (ventil·lació creuada), minimitza i el nombre de distribuidors (optimitzant l'espai destinat a comunicacions), i dota, a aquests habitacles petits i humils, d'una certa qualitat gràcies al doble espai
L'illa Diagonal
Arq: Rafael Moneo
Loc: Barcelona
Gran complex comercial i d’oficines construït pels arquitectes Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, situat en una mansana de l’avinguda diagonal de Barcelona, Espanya. L’edifici té una façana de 334 metres de llarg i 40,30 i 60 metres d’altura al llarg del seu recorregut. La seva forma de gratacels tombat està inspirat en el Rockefeller Center de NY, i inicialment era conegut com la “supermanzana”. L’illa diagonal va ser un projecte caracteritzat per la magnitud de l’espai ocupat i l’ impacte urbà que va suposar la construcció del conjunt.
Avui en dia és considerat un dels millors edificis de Barcelona, ja sigui per la seva forma d’adaptar-se a la ciutat de Barcelona d’una forma impecable, com per el tractament dels interiors, des dels quals tenim la sensació d'estar a l'exterior. L'ambient dels espais interiors son molt diferenciats, utilitzant-los segons els usos dels espais. A més, les entrades a l'edifici des del carrer (Avinguda Diagonal) no estan situades perpendicularment entre ells, sinó que s'efectuen garantint la visió longitudinal cap dins de l'edifici.
La Pedrera
Arq: Antoni Gaudi
Loc: Barcelona
Es un de los edificios residenciales esenciales de Gaudí y uno de los más imaginativos de la historia de la arquitectura, ésta obra es más una escultura que un edificio. La fachada es una impresionante, variada y armoniosa masa de piedra ondulante sin líneas rectas donde también el hierro forjado está presente en los balcones que imitan formas vegetales. El desván esta soportado por muros de arcos de ladrillo. El terrado es de una fantasía exuberante, las chimeneas con formas que recuerdan guerreros, las salidas de las escaleras, etc. componen un bosque de figuras que sorprende por su variedad y el vanguardismo de las formas.
Neue Nationalgalerie
Arq: Mies van der rohe
Loc: Berlin
(1962-1968)
Aquesta obra va significar el triomf definitiu de Mies, l’expressió sublime de la seva idea de que la arquitectura tan sols està vinculada intel·lectualment al seu temps com la seva consumació espacial. Aquest temple d'acer proclama la seva pertinència al present desde el diàleg amb el passat, es un acte de reconciliació en el conflicte amb el classicisme que vincula a Mies amb Schinkel.
¿Arquitectura i voluntat d'època?
Frank Gehry, Jean Nouvel, Norman Foster... Tots els coneixem i coneixem les seves obres, enormes, enlluernants, vertiginoses… És bona arquitectura? És mala arquitectura? És coneguda, és vista i es promoguda.
Abans del renaixement, l'Arquitectura era la representació espaial de la voluntat d'una època. Els edificis eren aixecats per la societat, i són la seva història escrita que perdurarà al llarg dels segles.
Els Neos varen buscar al passat la falta de voluntat, en lloc de buscar-la en la seva actualitat. Van avançar i avançar en sentit contrari, i va ser necessària una immensa valentia per a despullar la època i tornar a mostrar l'esperit de la societat en els edificis.
Els edificis moderns mostraven la revolució industrial, explicaven la racionalitat, i es va tornar a avançar cap endavant.
Altres revolucions han succeït des d'ençà, però encara no són fets històrics. La comunicació, tant material com digital, ha fet grans avenços. La economia és el motor de la producció, en lloc de ser-ho la població. La Terra s'emmalalteix, i els edificis comencen a respectar-la. El reconeixement és molt buscat, molts arquitectes volen ser recordats com és recordada la època clàssica o la gòtica, volen el protagonisme que ha tingut una societat sencera. I tots aquests conceptes, actituds, descobriments, etc. queden reflexats als nostres edificis.
No m’atreveixo a dir quins es consideraran arquitectura i quins cauran en l'oblit, però això depèn de com ensenyem nosaltres la nostra arquitectura, de com la expliquem, de com eduquem amb els nostres edificis, de les sensacions i situacions que provoquen als sers que la veuen, que la utilitzen, que la palpen, que la senten...
Torre Agbar
Arq: Jean Nouvel
Loc: Barcelona, Espanya
Aquesta torre marca la porta d'entrada al nou districte tecnologic de Barcelona, el 22@. es un simbol de la ciutat, i participa d'ella al ser usada com a panell lluminos per representacions durant les principals festes i celebracions de la ciutat, gràcies al joc lluminós que ofereix la seva façana amb leds, que permet crear un mural de colors visible desde molts punts de la ciutat, i obre una nova manera de comunicarse amb la gent a traves de l'arquitectura, algo semblant a lo que volia aconseguir gaudi a la sagrada familia, en aquest cas era la musica la protagonista. S'ha converit en una fita important per a la crida de turisme a la ciutat. Està definida pel seu creador com una torre que emergeix del terra d'una forma especial, però potser ha pres molta més atenció a les consideracions estàtiques i simbòliques, i la conexió a gran escala amb la ciutat, oblidant altres conceptes comb l'entrada i el contacte directe amb la gent. La façana és alhora aquest gran mural, i un continuu brisolei.
Sanchinarro VII
Edifici Mirador
Arq: MVRDV, Blanca Lleó
Loc: Madrid, Espanya
Aquest és un edifici d'habitatges contemporani, que agrupa diferents tipologies d'habitatge en una comunitat.
Gràcies a la seva escala urbana, a les seves 21 plantes i a la seva geometria buidada, esdevé un referent de la ciutat. El fet de construir aquest gran forat de manera eficient, requereix dels avenços tecnològics de la nostra època, tant estructurals, com mecànics i socials. I es tracta més de la demostració d'aquesta capacitat, d'aquesta voluntat de ser un referent, que no pas d'un requeriment del programa o una gran millora per a la vida en l'edifici.
Aquest gran buit conforma l'espai comunitari: un jardí mirador, a 36 metres d'alçada, cobert per els habitatges del coronament. Aquest espai disposa de piscina i espais de repòs. És, per tant, el nucli de comunicació entre els propietaris.
Centro Comercial Pedregal
Arq: Pascal Arquitectos
Loc: México, DF
Gran complex comercial situat al Pedregal de la ciutat de Mèxic on hi crea una nova arquitectura ja que la zona està caracteritzada per una arquitectura moderna latinoamericana, una corrent increïble d'arquitectes mexicans que van actuar en aquesta zona de roca volcànica. En aquest edifici destaca la seva façana perforada vidriat que permet una gran relació entre l'interior i l'exterior. El complex consta de dos nivells d?espais comercials, dos de pàrking i una coberta enjardinada. L'edifici està adaptat per persones de mobilitat reduïda i s'aprofita dels estalvis d'energia actius i passius convertint-se així en un edifici sostenible.
Suites Avenue
Arq: Toyo Ito
Loc: Barcelona
Suites Avenue és un edificio-escultura de apartaments de luce situat devant de la Pedrera que consta de 41 apartaments de diferents mides. Alguns donen a la Pedrera i al Passeig de Gràcia i altres tenen vistes al típic pati interior de l’Eixample. La façana és ondulada i en chapa de ferro massis de colors nacarats, el seu aspecte es com d’algues o ones marines…amb un aire a la Pedrera, almenas és la inspiración que diu haver tingut Toyo Ito
Solomon R.Guggenheim Museum
Arq: Frank O.Gehry
Loc: Bilbao
El Museu Guggenheim de Bilbao
Quan el 1997 Frank Gehry va finalitzar el Museu Guggenheim de Bilbao, va declarar: "Mai avanç m'havia sentit tant lliure". Tenia 68 anys, i es va fer tant famós que inclús va sortir com a personatge de Los Simpsons. El Guggenheim es la peça clau del renaixement de Bilbao, ha sigut un avanç i un desprès en la forma d'entendre Bilbao i l'arquitectura, on moltes ciutats han intentat copiar i repetir la formula de portar un "Star" Arquitecte amb l'intenció de captar les mirades a nivell global i garantir l'exit.