Ancho util max: 1000px
Alto util max:100px;
En el recorregut de l’arquitectura per les diferents èpoques, s’hi contempla els paper que hi ha anat jugant el color i la manera com en les posicions a favor o en contra de la seva utilització en l’arquitectura per part dels arquitectes moderns ha anat desencadenant en una sèrie de contradiccions aparents. D’aquesta manera, la policromia arquitectònica és un concepte que es va començar a tenir en compte, veritablement, en el segle passat.
Així, un dels mestres del moviment modern, Le Corbusier, mostra el seu posicionament respecte la utilització del color, respectant sempre la idea de recurs secundari respecte la forma. “La idea de forma precede a la del color”. “El color depende enteramente de la forma material: el concepto esfera, por ejemplo, precede al concepto color; se concibe una esfera incolora, un plano incoloro, no se concibe un color independientemente de cualquier soporte".
De la mateixa manera, un dels contemporanis de Le Corbusier, Bruno Taut, tracta de convèncer sobre la necessitat d’una arquitectura policroma, atacant amb duresa l’arquitectura del passat per la seva falta de color. “El siglo XIX… atendiendo a sus rasgos característicos, está dominado por su pensamiento, que no es productivo ni gozoso de la vida, sino que ha marcado su rostro gris y con la palidez en lugar de hacerlo con rojez viva”.
Dels moviments d’avantguarda, que influeixen en gran mesura en l’arquitectura, destaca la utilització de colors primaris i negre del NEOPLASTICISME, un dels principals representants del qual n’és Theo van Doesburg, el qual inclou en els seus punts de la Nova arquitectura el concepte en qüestió; “La nueva arquitectura admite el uso orgánico del color, como medio directo de expresión de sus relaciones en el espacio y el tiempo”.
Coincidint amb l’aposta de Le Corbusier i molts dels seus contemporanis, Doesburg planteja el color com un mitjà d’expressió de l’arquitectura, evadint-se de qualsevol cas en què s’utilitzi com a part decorativa. Partint del Neoplasticime i atansant-nos a la contemporaneïtat, ens trobem amb el “brutalisme” i amb aquest l’expressió viva dels materials sense ocultaments, destacant-se per l’ús intel·ligent del color en la “Unité d’Habitation de Marsella”.
Amb això, observem com a mesura que ens avancem a la contemporaneïtat, la policromia es caracteritza per una multiplicitat d’experiències i de convivència de postures estètiques que abarquen un ampli ventall.
Altres ARTICLES d'interès:
Aspecto natural. Apuesta por la SOSTENIBILIDAD
El color en la arquitectura actual
L'ENTREVISTA:
LUIS BARRAGÁN
JS: ¿Qué importancia atribuye al color en su arquitectura?
LB: << En mi actividad de arquitecto, los colores y las luces han sido siempre una constante de fundamental importancia. Ambos son elementos en la creación de un espacio arquitectónico; ya que pueden variar las concepciones. . .
FOTOS D'EDIFICIS DE "LUIS BARRAGÁN"
FOTOGRAFIA :
Ouka Leele expressa la seva visió particular de la quotidianïtat mitjantçant l'aplicació de color en les imatges fotogràfiques.
"No podía soportar el color de la fotografía, elegí el mío propio y comencé a retocar hasta lograr mis propias escenografías"
"Mediante la aplicación propia del color puedo bucear más en el mundo de las ideas. Me gusta más la fotografía mental, interpretar lo que veo, no cuando miro sino lo que veo en un mundo que no existe"
LLIBRES recomanats:
McCOWN, James. RIERA OJEDA, Oscar. "Colors: Architecture in Detail" (2004).
MOOR, Andrew. "Los Colores de la Arquitectura" (2008).
TRONQUIST, Jorrit. "Color y luz" (2008).