L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-ICP) situat al campus universitari de la UAB de

Cerdanyola del Vallès és una bona mostra de com es pot aconseguir reduir de forma important els

consums d’un edifici durant la seva vida útil, aprofitant al màxim les energies renovables d’una

banda i atacant la demanda d’un altre.

Estem devant d’un nou tipus d’arquitectura, en la que la introducció d’un nou requeriment,

important, com és un estalvi radical en energia i un molt major respecte pel medi ambient, fan que

tots els elements arquitectònics s’hagin de reconsiderar.

Hem d’anar molt més enllà en pensar leds o aixetes temporitzades i s’ha de començar valorant la

geometria de l’edifici, l’assolellament, les possibilitats d’aprofitament de l’enregia inserida en el

subsòl: la geotèrmia; analitzar el cicle de l’aigua, i el cicle energètic, el reciclatge dels materials

sobrants de l’obra i el reaprofitament dels materials en la deconstrucció del edifici, un cop assolida

la seva vida útil.

En la meva opinió aquest edifici representa el camí més atractiu i vàlid cap al qual es pot dirigir

l’arquitectura tant pels objectius perseguits com pels resultats aconseguits en edificis com aquests,

motius pels quals, per a mi, és la veritable nova arquitectura que s’imposarà durant aquest segle

XXI. Aquest és un nou camí, que amb l’èxit dels seus resultats esdevindrà un referent de futur.

Ancho util max: 580px

Ancho util max: 380px