"La ciutat no és un arbre". Així es titula el famós assaig de Christopher Alexander. Cal dir, que l'arbre de què parla Alexander, no és un "arbre de fulles verdes" com el mateix explica, sinó a un concepte de ciutat construïda amb ànsies, sense deixar al temps ia la mateixa societat actuar en el seu desenvolupament (ciutats artificials).
És el mateix Alexander qui en el seu escrit distingeix dos tipus de ciutat, les ciutats naturals i les ciutats artificials.
Així doncs podem arribar a veure que les actuals ciutats emergents són ciutats "artificials" ciutats creades amb ornament, amb ganes de veure i deixar-se veure al món. Ciutats com Tòquio, Dubai ... són ciutats que s'han desenvolupat en curts períodes de temps, molt planificades però oblidant conceptes bàsics d'una ciutat, com les relacions.
És per això que arribat un punt podem dir que, no tot el que ens envolta és arquitectura. Com va escriure el filòsof Ludwing Wittengestein: "L'arquitectura és un gest: no tot moviment adequat del cos és un gest. No tot edifici adequat és arquitectura "
ENS ESTEM REBAIXANT A TOT EL QUE DEMANEN?
La gran crisis econòmica ens porta a rebaixar-nos i cedir davant inversors sobre decisions, acords i lleis no concevudes fins ara.
Quin tipus de model de ciutat volem? Ens sentim identificats amb l'actual manera de construir?
Shangai, que ha vist un canvi brutal en només 20 anys, potser no es el millor exemple de voluntat
d'época.
CRISI ARQUITECTÒNICA?
Cal que recuperem l’esperit d'arquitectes cèlebres que van fer gran la arquitectura
ESPANYA I LA CONSTRUCCIÓ
Cal fer una vista enrere i veure les milers de vivendes en desús o no concloses, la quantitat de cases en venda i les pèrdues produïdes per un model de creixement econòmic no gaire real.
RESPONSABILITATS AMB LA TORRE PELLI
L'impacte visual de la torre Pelli, tenint a Sevilla com a fons, provoca que la Unesco defensi el patrimoni de la ciudat
SOUTO DE MOURA, UN PRIZTKER A L'ATUR
La crisi afecta tant a talents com Souto de Moura com a qualsevol altre ciutadà.
Per Souto de Moura: "La arquitectura del estrellato acabó"
RAFAEL MONEO, PREMIO PRÍNCIPE DE ASTURIAS DE LAS ARTES 2012
El Arquitecto Rafael Moneo ha sido galardonado con el premio Príncipe de Asturias, por "enriquecer los espacios urbanos"
QUÈ POT MÉS L'ARQUITECTURA O ELS DINERS?
VOLUNTAT D'ÈPOCA
Al 2006, l'agència UN-Habitat de l'ONU, va exposar en un informe que la població urbana superava amb escreix a la població rural i que preveia que al 2020, haurien 20 metaciudades amb més de 20 milions d'habitants.
Les ciutats es transformen, adquireixen noves maneres de desenvolupar-se, però han de complir certs punts bàsics. La funcionalitat (utilitat o comoditat), la bellesa, i la solidesa, són les tres metes clàssiques de l'arquitectura que des de temps de Vitruvi han intentat complir-se.
Arquitectes com Mies van der Rohe o Le Corbusier han posat en les seves arquitectures les 3 metes, fent d'elles també el seu propi estil i concepció de l'arquitectura.Van ser ells qui van revolucionar el concepte d'arquitectura que fins aleshores hi havia. Van defensar la funcionalitat per sobre de totes les coses.
Tot i que en als anys 30 es va discutir sobre si la funcionalitat no podia anar de la mà amb l'estètica, finalment la funcionalitat es va combinar amb la carència de l'ornamentació. Fent així cas al famosa dita de Mies Van de Rohe: "Menys és més". Per tant l'arquitectura pren un nou ressorgir, funcional, i esteticament solid, convertint l'habitatge en com va dir Le Corbusier: "La casa és una màquina de viure".
Actualment, en la nostra manera de concebre l'arquitectura ha tornat a caure en l’"ornament". Potser és hora de tornar a plantejar-nos una arquitectura que satisfaci els 3 punts que Vitrubi va concebre.
Segons l'arquitecte Joan Busquets: "Hem de experimentar més a l'espai perquè no es pot reproduir el passat, i ara mateix aquestes megaciutats s'inspiren en projectes antics que responien a altres situacions."
És hora d'AVANÇAR. Però com Mies va dir: "No es pot avançar cap endavant amb la mirada dirigida al passat"
CAP A UNA ARQUITECTURA SOSTENIBLE
Podem cambiar la arquitectura actual per una sostenible. Les cases prefabricades, les ecológiques, o noves maneres de unir funcionalitat, bellesa, i solidesa . Les cases prefabricades poden ser una bona alternativa, tal com proposa Luis Garrido entre d'altres arquitectes.
Molts arquitectes s'han "renovat" fent d'una tipologia de vivenda barata, un nou concepte de disseny, funcionalitat amb preus de tota mida, adaptables com les mateixes vivendes a tot tipus de situacions.
L'estudi d'arquitectura A-CERO, es un dels estudis que defensa aquesta manera diferent d'entendre la vivenda.
Procés de construcció d'una vivenda modular